Existeixen unes cinc competències emocionals, però de ben segur que podríem trobar-ne més. Aquestes competències són: La consciència emocional (capacitat per prendre consciència de les pròpies emocions i de les dels altres), la regulació emocional (capacitat per fer servir les emocions apropiadamen), l'autonomia emocional ( capacitat per atofenerar les emocions adequades en un moment determinat. Això inclou una bona autoestima, actitud positiva davant la vida i responsabilitat), les habilitats socioemocionals (capacitat per mantenir bones relacions amb els altres) i les habilitats per a la vida i el benestar emocional ( comportaments adequats i responsables per fer front als reptes que se'ns plantegen, la qual cosa ens permet organitzar la nostra vida de manera sana i equilibrada, facilitant les experiències de satisfacció benestar).
Parlant de les emocions en la gestió de conflictes, considero que és clau fer un bon treball per aprendre a regular-se emocionalment.
La regulació emocional és la capacitat per gestionar les pròpies emocions i les dels altres apropiadament. La regulació emocional és una bona estratègia per afrontar les situacions crítiques i de conflicte, quan per exemple algú se sent atacat, criticat, insultat, provocat, etc. Davant d'aquestes situacions tendim a atacar de la mateixa forma en què ens sentim atacats. Tanmateix, això pot ser perillós. si algú t'insulta i tu t'hi tornes, això pot generar un conflicte de conseqüències imprevisibles.
Una de les emocions que causen més problemes és la ira. Quan parlem de la ira ens referim a un conjunt d'emocions com la ràbia, l'enuig, la còlera, l'odi, etc. Quan tenim aquestes emocions tenim moltes ganes d'atacar, cridar, insultar, pegar, etc.La capacitat per regular la ira és una de les millors estratègies per prevenir la violència.
De vegades, no aconseguim el que volem. Això ens fa experimentar frustració. La frustració és invevitable, però hi ha persones que no poden suportar la frustració per petita que sigui. Això no vol dir resignar-se, sinó acceptar la situació i no explotar o desesperar-se davant d'un contratemps.
L'activitat que proposo pretén treballar precisament algun aspecte per al desenvolupament de la intel.ligència emocional, fen incidència en la regulació emocional. Si un és capaç de regular millor les seves emocions, serà capaç de prevenir conflictes i es sentirà millor.
En tots els grups-classe sempre acostumen a haver alguns alumnes amb problemes de regulació emocional i que per tant sovint són causants o pateixen diversos conflictes amb la resta de companys/es. Jo aquest curs, treballo les diferents competències amb els meus alumnes, però faig una especial incidència en la regulació emocional, perquè tinc el cas d'una nena, amb una baixa tolerància a les frustracions i una manca de control i regulació de les seves emocions. Sovint distorsiona l'ambient de treball, manté conductes disruptives i sobretot i encara que no ho vol reconèixer, pateix perquè no té encara prou eines per poder-ho evitar. Mica en mica, vaig notant petits progressos, i això em dóna una gran satisfacció, ja que tots hi sortim guanyant.
Títol de l'activitat: "Aprenguem a desenfadar-nos"
Objectiu: Identificar maneres diferents de desenfadar-nos.
Descripció: De vegades les nostres reaccions no són les més adients perquè estem enfadats. el que hauríem de saber és expressar les emocions de forma favorable i evitar conflictes més importants.
Reflexiona:
- Saps com desenfadar-te?
- Què fas per desenfadar-te?
- T'agradaria aprendre a desenfadar-te?
Estratègies per aconseguir-ho:
1. Deixar passar temps. De vegades és bo comptar fins a deu o fins a mil, segons el grau d'empipament. De vegades, fins i tot s'han de deixar passar uns quants dies abans de contestar a la persona que t'ha fet enfadar.
- Aprofita per distreure't, pensa en altres coses.
- Accepta la responsabilitat/culpa que tens en enfadar-te amb algú.
- Dues persones no s'enfaden si una no ho vol.Pensem si hem fet alguna cosa malament perquè un amic ens fereixi. Si aconseguim comprendre que nosaltres tampoc no hem actuat correctament, és més senzill fer les paus.
2. Actitud positiva, optimisme, sentit de l'humor. Les persones optimistes són les que solen veure el costat bo de les coses. Quan un està feliç, no té ganes d'embolicar ningú. També és bo acceptar les bromes, però no els insults.
3. Pensar les coses d'una altra manera. De vegades les coses no són com ens semblen i hem d'intentar veure-les d'una altra manera. Si canviem la manera de pensar sobre el problema, pot fins i tot desaparèixer.
4. Buscar solucions als nostres problemes. Si tenim un problema i té solució, cal buscar-la.
-Primer, pensa en diverses solucions.
- Segon, busca avantatges i inconvenients per a cada solució.
- A continuació, escull la solució que tingui més avantatges i menys inconvenients.
- Passat un temps hauríem de pensar si ens hem equivocat o no. És molt IMPORTANT entendre que equivocar-se és una de les millors coses que ens pot passar per aprendre.
5. Respiració i relaxació. Si sabéssim relaxar-nos, el nostre nivell de tensió es reduiria. Per relaxar-nos és important aprendre a respirar. La música és un bon element per aconseguir-ho.
Aquesta podria ser una proposta d'activitat senzilla per iniciar un treball sobre la regulació emocional. Per poder recollir la collita s'han d'haver plantat primer les llavors i s'ha de continuar treballant la terra per tal que hi creixi alguna cosa. Així que si volem aules emocionalment intel.ligents, primer els mestres hem d'invertir temps per treballar les emocions, no necessàriament ha de ser un espai concret i exclusiu, amb el currículum que tenim, això se'ns fa difícil i cada vegada més; en classe de matemàtiques, de llengua, de música, podem trobar situacions imprevistes que ens donin peu a reflexionar i a aprendre una miqueta més sobre com funcionem per dintre, com funciona el poderós i complex món de les emocions. Les hores de tutoria són moments ideals per dedicar-nos amb més calma a treballar el tema.
En aquest sentit Moore i Stewart (1997) assenyalen que,
“És preocupant que el desenvolupament de la regulació emocional no tingui un lloc definit
en el currículum. Més aviat és incidental o esporàdic, només es posa una major atenció quan
hi ha situacions de crisis. En la vida dels nens, els estressors han crescut de forma dramàtica
en els últims anys. Els nens es veuen implicats en divorcis, problemes de drogues, maltractaments
físics i abusos sexuals... Per això les estratègies per a desenvolupar la regulació emocional
s’han de dirigir a tots els nivells del desenvolupament. El rol de l’escola a en avaluar
i desenvolupar la regulació emocional és crític. No pot ser un afegit al currículum existent,
una estona a la setmana per a discutir la regulació emocional. Els mestres han d’incorporar
oportunitats per a desenvolupar la regulació emocional en el currículum en cada nivell i cada
matèria”.
La transcendència del tema és evident si admetem que la nostra societat pateix avui
una crisi d’emoció, evidenciada per l’excessiva competitivitat que ha envaït tota la nostra
societat i les seves formes de relacionar-se, enfrontant-nos cada dia al repte de ser
“millors, reeixits, competitius i intel·ligents”. Aquesta tendència també ha entrat en les
aules, amb la paradoxa que “mentre que cada generació de nens sembla tornar-se més
intel·ligent, les seves capacitats emocionals i socials semblen estar disminuint vertiginosament”
(Shapiro, 1998: 29).
Aquesta podria ser una proposta d'activitat senzilla per iniciar un treball sobre la regulació emocional. Per poder recollir la collita s'han d'haver plantat primer les llavors i s'ha de continuar treballant la terra per tal que hi creixi alguna cosa. Així que si volem aules emocionalment intel.ligents, primer els mestres hem d'invertir temps per treballar les emocions, no necessàriament ha de ser un espai concret i exclusiu, amb el currículum que tenim, això se'ns fa difícil i cada vegada més; en classe de matemàtiques, de llengua, de música, podem trobar situacions imprevistes que ens donin peu a reflexionar i a aprendre una miqueta més sobre com funcionem per dintre, com funciona el poderós i complex món de les emocions. Les hores de tutoria són moments ideals per dedicar-nos amb més calma a treballar el tema.
En aquest sentit Moore i Stewart (1997) assenyalen que,
“És preocupant que el desenvolupament de la regulació emocional no tingui un lloc definit
en el currículum. Més aviat és incidental o esporàdic, només es posa una major atenció quan
hi ha situacions de crisis. En la vida dels nens, els estressors han crescut de forma dramàtica
en els últims anys. Els nens es veuen implicats en divorcis, problemes de drogues, maltractaments
físics i abusos sexuals... Per això les estratègies per a desenvolupar la regulació emocional
s’han de dirigir a tots els nivells del desenvolupament. El rol de l’escola a en avaluar
i desenvolupar la regulació emocional és crític. No pot ser un afegit al currículum existent,
una estona a la setmana per a discutir la regulació emocional. Els mestres han d’incorporar
oportunitats per a desenvolupar la regulació emocional en el currículum en cada nivell i cada
matèria”.
Bisquerra (2000: 244) apunta que els objectius generals de l’educació emocional són: adquirir
un millor reconeixement de les pròpies emocions, identificar les emocions dels
altres, desenvolupar l’habilitat de controlar les pròpies emocions, prevenir els efectes
perjudicials de les emocions negatives, desenvolupar l’habilitat per a generar emocions
positives, desenvolupar una major competència emocional, desenvolupar l’habilitat per
automotivar-se, adoptar una actitud positiva davant la vida i aprendre a fluir.
un millor reconeixement de les pròpies emocions, identificar les emocions dels
altres, desenvolupar l’habilitat de controlar les pròpies emocions, prevenir els efectes
perjudicials de les emocions negatives, desenvolupar l’habilitat per a generar emocions
positives, desenvolupar una major competència emocional, desenvolupar l’habilitat per
automotivar-se, adoptar una actitud positiva davant la vida i aprendre a fluir.
D’una altra banda, Bisquerra (2002: 44) planteja que el rol tradicional del professor centrat
en la transmissió de coneixements està canviant, donada la rapidesa amb que el
coneixement queda obsolet. En aquest sentit, la dimensió de suport emocional del professorat
passa a ser essencial, perquè l’ensenyament ha de consistir a lliurar eines per a
millorar les competències emocionals que permetin afrontar les reptes amb majors probabilitats
d’èxit. A més, moltes de les dificultats de l’aprenentatge tenen el seu origen,
precisament, en problemes emocionals, conseqüentment un ambient emocionalment
favorable generarà un millor aprenentatge, ja que, com hem assenyalat l’emoció incrementa
el nivell d’activitat del cervell i orienta l’atenció, facilitant l’emmagatzematge de
la informació que es dóna conjuntament, o es troba vinculada amb l’emoció.
en la transmissió de coneixements està canviant, donada la rapidesa amb que el
coneixement queda obsolet. En aquest sentit, la dimensió de suport emocional del professorat
passa a ser essencial, perquè l’ensenyament ha de consistir a lliurar eines per a
millorar les competències emocionals que permetin afrontar les reptes amb majors probabilitats
d’èxit. A més, moltes de les dificultats de l’aprenentatge tenen el seu origen,
precisament, en problemes emocionals, conseqüentment un ambient emocionalment
favorable generarà un millor aprenentatge, ja que, com hem assenyalat l’emoció incrementa
el nivell d’activitat del cervell i orienta l’atenció, facilitant l’emmagatzematge de
la informació que es dóna conjuntament, o es troba vinculada amb l’emoció.
una crisi d’emoció, evidenciada per l’excessiva competitivitat que ha envaït tota la nostra
societat i les seves formes de relacionar-se, enfrontant-nos cada dia al repte de ser
“millors, reeixits, competitius i intel·ligents”. Aquesta tendència també ha entrat en les
aules, amb la paradoxa que “mentre que cada generació de nens sembla tornar-se més
intel·ligent, les seves capacitats emocionals i socials semblen estar disminuint vertiginosament”
(Shapiro, 1998: 29).
font: Activitats per al desenvolupament de la intel.ligència emocional en els nens (GROP).
Curs de tènic/a en educació emocional.
Curs de tènic/a en educació emocional.
________________________________________________________________________________
Hola Mireia! Encara no tens la meva avaluació penjada, així que et deixo el comentari aquí! Ja tens disponible al meu blog la teva avaluació.
ResponEliminaMolt bona feina Mireya. Aportes activitats per al desenvolupament de la competència emocional molt interessants, i a més, les fonamentes en les bases teòriques.
ResponEliminaEnhorabona!