PRESENTACIÓ

Sóc la Mireia Martín, tinc 35 anys, sóc de Barcelona però ara vivim a St. Andreu de la Barca. Sóc mare de dues nenes de 3 i 6 anys i a més sóc mestra d'educació especial, tot i que per el moment he anat fent una miqueta de tot menys de lo meu, i això m'ha anat molt bé, ara ja no em sento tan especialista, sóc mestra i m'és bastant indiferent el tipus de feina, el que m'agrada és formar part del món educatiu i posar el meu granet de sorra per millorar-lo dia a dia i continuar aprenent.
El curs passat em van nomenar per un terç fins al 31/08 i em van enviar a una escola d'adults , CFA Arquitecte Jujol de St. Joan Despí, va ser una experiència fantàstica i probablement irrepetible ja que no és facil accedir a les escoles d'adults, així que em sento molt privilegiada de portar-me aquesta experiència.
Com que amb un terç no podíem viure, tinc dues filles petites i una hipoteca que trigarà uns quants anys més que les meves filles en deixar-nos...vaig haver de combinar la feina de mestra amb la feina a l'escola de davant de casa meva, fent de vetlladora, fent reeducacions a nens d'EE als migdies...a les tardes a més, més d'un dia feia classes de repàs a casa...una miqueta de tot per arribar a final de mes.
Aquest curs la cosa ha millorat una miqueta, em van nomenar per un terç d'EE, però finalment es va convertir en una jornada de 0.83 i sóc la tutora de 3r de primària a l'escola Mare de Déu de Montserrat, una escola de dues línies,situada a Olesa de Montserrat. Molta feina, ja que he d'arribar allà on arriba tothom, teòricament amb menys hores de dedicació i sobretot amb menys experiència, però bé, contenta, perquè sembla que me n'estic sortint. Poder gaudir de l'experiència de ser tutora és per mi també un regal, i em demostra una vegada més que faci del que faci sóc feliç fent de mestra.
I ara tot just m'estreno en aquest curs d'interins que començo amb molta ilusió. Les circumstàncies econòmiques del país, i les continues notícies sobre les retallades, pretenen boicotejar dia a dia els meus somnis, però jo no em dono per vençuda, podré no tenir tantes opcions de feina però ningú podrà canviar el fet que jo em consideri MESTRA i treballi, pensi i visqui per l'educació, i per molt que em desviin del camí, sabré trobar-lo de nou i continuaré endavant, sempre endavant!!! La Bona Sort és la suma d'oportunitats i preparació, l'oportunitat sempre hi és, la preparació l'ha de fer cadascú, així que s'han de crear circumstàncies perquè la Bona Sort arribi. I jo ho faig constantment, sense deixar de visualitzar mai allò que vull aconseguir i sense deixar d'esforçar-me per aconseguir-ho.
Bé, ja em coneixeu una miqueta més...