EL TREBALL COOPERATIU

Personalment considero que qualsevol activitat que fomenti el treball cooperatiu tindrà sempre molts més avantatges que inconvenients. En el vídeo "llegim en parella" se'ns presenta una activitat de tutoria entre iguals en què un alumne més expert tutoritza un altre. Un dels principals objectius que es persegueix es la millora de la competència lectora però de retruc són molts altres els avantatges que se'n recullen, com per exemple la implicació de les famílies, diversos estudis corroboren que quan una família s’implica en l’escola, col·labora en les tasques escolars i ajuda l’alumne a fer els deures, aquest alumne té menys dificultats i treu més bones notes que l’alumne que no ha rebut aquest suport. La participació familiar, doncs, és molt positiva i és per això aquest programa reforça molt la relació família-escola i és un altre dels grans avantatges a tenir en compte.
D'altra banda, amb experiències com aquesta, s'augmenta el grau d'atenció a la diversitat, permet que l'alumne rebi una atenció més individualitzada, es treballen les competències de relació social, d'autonomia i iniciativa personal... sent a l'hora una activitat motivadora, dinàmica i diferent a les plantejades habitualment a l'aula.
Tothom ha experimentat bé com alumne o com a docent, la poca motivació que generen les lectures en veu alta col.lectives, on la majoria de nens i nenes només connecten quan els hi toca llegir.
Inconvenients, si la tasca es fa ben feta, i es dóna  importància també a l'aprenentatge del tutor, no en trobo gaires. En tot cas, considero que la franja d'edat escollida al vídeo, alumnes de 5è i 6è, seria la més indicada, en grups d'edats més reduïdes, no sé si la figura del tutor tindria tant de pes i serien capaç d'avaluar-se amb suficient criteri.
L'única dificultat que es pot donar és una manca d'espai físic per desenvolupar aquestes activitats en que dos grups s'ajunten i a més, aconseguir un ambient de treball tranquil i no massa sorollós que permeti fer una lectura comprensiva.
Però com deia a l'inici, els avantatges superen els inconvenients. s'haurien de promoure molt més aquest tipus d'activitats i no només pensant en la lectura, sinó en totes les àrees. Quan un és capaç d'ensenyar alguna cosa vol dir que ho ha interioritzat i que per tant ho ha après. Les tutories entre iguals facilitarien l'assimilació dels aprenentatges d'una manera molt més significativa i motivadora.

EL CAZO DE LORENZO

El primer dia que em van passar aquest vídeo en un curs, sabia que formaria part de la meva motxilla de recursos especials i que m'acompanyaria al llarg de la meva vida personal i professional. Senzillament em va fascinar, és tan gran el missatge que es transmet en menys de quatre minuts...
En el meu cas, no caldrà que imagini una situació hipotètica a l'aula, ja que els meus alumnes ja han tingut ocasió d'analitzar aquest vídeo, i crec que serà un dels vídeos recurrents en la meva tasca docent.
A final del primer trimestre, en una classe de tutoria, vaig decidir que era el moment d'afrontar un dels problemes que teníem a l'aula, prendre consciencia que a la classe hi han alumnes que tenen més dificultats per assolir els mateixos aprenentatges que la majoria, per seguir el mateix ritme...  i per aquest motiu se'ls intenta ajudar fent adaptacions als controls o valorant el seu esforç amb uns paràmetres diferents als de la resta de companys/es. M'havia trobat en més d'una ocasió que algun alumne es queixava o feia comentaris desagradables quan s'adonaven que alguns d'aquests alumnes rebien un tracte diferenciat sobretot en l'avaluació i valoració de les seves tasques. Així que aquell dia,  vaig decidir dedicar la part final de la sessió de tutoria, que d'entrada ja és un espai per treballar la cohesió del grup, a veure el vídeo. En la primera sessió, només vam fer això, veure el vídeo i jo observar les primeres impressions en les seves cares. No s'ho esperaven i la veritat, es van quedar una mica descol.locats. Són un grup de 3r de primària, no gaire madur, intuïa que sense la meva ajuda, d'entrada la majoria no entendria el missatge real. Vam quedar que durant el cap de setmana pensaríem en el vídeo i que en la propera sessió el tornaríem a veure, reflexionaríem i en parlaríem tots plegats.
La setmana següent tothom va dir la seva, i jo els vaig anar guiant cap a la comprensió final del relat. Finalment vaig provocar que ells mateixos fessin el paral.lelisme i s'adonessin que a la classe hi havia també alumnes que lluitaven dia a dia per superar-se i que necessitaven de més suports per poder arribar, si no als mateixos objectius que ells, per  donar el màxim dins les seves possibilitats.
En certa manera, vaig fer que moltes de les persones que s'havien queixat dels suposats privilegis de que gaudien aquests alumnes d'EE,s'adonessin d'una banda de lo afortunats que eren per no haver d'anar carregant dia a dia un cazo com el del Lorenzo i d'altra que fossin conscients de l'egocentrisme i crueltat dels seus comentaris. També vam prendre consciència que més gran o més petit, més evident o més discret, tots portem un cazo que arrosseguem amb més o menys destresa.
M'encantaria dir que va ser un èxit total la sessió, però encara ara continuo treballant aquesta falta d'empatia amb molts dels meus alumnes, l'edat que tenen no acompanya i la societat que els ha educat tampoc, però confio que mica en mica podré anar suavitzant determinades actituds.

Isabelle Carrier, autora del conte "El cazo de Lorenzo" ha fet una obra mestra apta per a tots els públics i amb un gran valor pedagògic. Si us ha agradat, voldria compartir amb vosaltres, un altre material, fet precisament pel seu marit,  Jérôme Ruillier, que a mi personalment també m'ha captivat i m'ha fet pensar molt, sobretot quan reflexiono sobre l'escola inclusiva i les barreres del propi sistema educatiu.
Us el recomano:http://www.youtube.com/watch?v=OVf1GhKDtW8&feature=player_embedded#!