dissabte, 10 de març del 2012
Tasca 2: avaluació del curs
Estic encantada d'haver format part d'aquest curs, d'haver conegut altres companys/es amb qui poder compartir experiències, inquietuds, sentiments...a l'escola tens molts companys/es amb qui treballes dia a dia fent la mateixa feina, però en el meu cas jo sóc l'única interina i professionalment treballem en condicions bastant diferents, i més ara amb els temps que corren, considero que els interins treballem amb un càrrega psicològica "extra" i amb un esforç de motivació intrínseca cada vegada més gran, ja que la situació externa sincerament no ajuda, a dia d'avui no sabem ni si tindrem un lloc de feina digne el curs vinent.
De totes maneres, jo he volgut fer aquest curs amb la màxima il.lusió i amb esperança. Cada dimarts era per mi un pas més endavant, un esglaó més pujat, un recull més de vivències per la meva motxilla de mestra...i avançant, avançant gairebé sense adonar-me ja hem arribat al final. Alguna setmana ha estat dur, ja que la feina de tutora a l'escola i les obligacions familiars t'absorbeixen de tal manera que més d'un dia he acabat realment esgotada.
Considero que aquests cursos podrien fer-se a distància o semi.presencials i s'aprofitarien exactament igual o més. Almenys a mi m'hagués permès gaudir-ne molt més, respectant el meu ritme i la meva disponibilitat de treball. Tot i amb això, reconec que les setmanes han passat volant i sobretot que la meva valoració del curs és bastant positiva.
Si hagués de destacar un dels aspectes que més he valorat d'aquest curs i que de ben segur més aprofitaré, és haver aprés a fer un blog. Mai trobava el moment per investigar, per fer un curs específic i esbrinar com es feia, però tenia moltes ganes de tenir-ne un. I no penso abandonar-lo ara que acaba el curs sinó que serà un gran company de viatge que m'acompanyarà en el meu creixement professional i s'anirà omplint de nous continguts.
Gràcies a tots i totes les que compartiu aquest espai. Molta sort i endavant!!
De totes maneres, jo he volgut fer aquest curs amb la màxima il.lusió i amb esperança. Cada dimarts era per mi un pas més endavant, un esglaó més pujat, un recull més de vivències per la meva motxilla de mestra...i avançant, avançant gairebé sense adonar-me ja hem arribat al final. Alguna setmana ha estat dur, ja que la feina de tutora a l'escola i les obligacions familiars t'absorbeixen de tal manera que més d'un dia he acabat realment esgotada.
Considero que aquests cursos podrien fer-se a distància o semi.presencials i s'aprofitarien exactament igual o més. Almenys a mi m'hagués permès gaudir-ne molt més, respectant el meu ritme i la meva disponibilitat de treball. Tot i amb això, reconec que les setmanes han passat volant i sobretot que la meva valoració del curs és bastant positiva.
Si hagués de destacar un dels aspectes que més he valorat d'aquest curs i que de ben segur més aprofitaré, és haver aprés a fer un blog. Mai trobava el moment per investigar, per fer un curs específic i esbrinar com es feia, però tenia moltes ganes de tenir-ne un. I no penso abandonar-lo ara que acaba el curs sinó que serà un gran company de viatge que m'acompanyarà en el meu creixement professional i s'anirà omplint de nous continguts.
Gràcies a tots i totes les que compartiu aquest espai. Molta sort i endavant!!
divendres, 9 de març del 2012
TASCA 1: Coavaluació del blog a una companya
Aquí us deixo el link amb la coavaluació de la meva companya : Ana Mª Cañete.
dilluns, 5 de març del 2012
"Les emocions en la gestió dels conflictes"
Existeixen unes cinc competències emocionals, però de ben segur que podríem trobar-ne més. Aquestes competències són: La consciència emocional (capacitat per prendre consciència de les pròpies emocions i de les dels altres), la regulació emocional (capacitat per fer servir les emocions apropiadamen), l'autonomia emocional ( capacitat per atofenerar les emocions adequades en un moment determinat. Això inclou una bona autoestima, actitud positiva davant la vida i responsabilitat), les habilitats socioemocionals (capacitat per mantenir bones relacions amb els altres) i les habilitats per a la vida i el benestar emocional ( comportaments adequats i responsables per fer front als reptes que se'ns plantegen, la qual cosa ens permet organitzar la nostra vida de manera sana i equilibrada, facilitant les experiències de satisfacció benestar).
Parlant de les emocions en la gestió de conflictes, considero que és clau fer un bon treball per aprendre a regular-se emocionalment.
La regulació emocional és la capacitat per gestionar les pròpies emocions i les dels altres apropiadament. La regulació emocional és una bona estratègia per afrontar les situacions crítiques i de conflicte, quan per exemple algú se sent atacat, criticat, insultat, provocat, etc. Davant d'aquestes situacions tendim a atacar de la mateixa forma en què ens sentim atacats. Tanmateix, això pot ser perillós. si algú t'insulta i tu t'hi tornes, això pot generar un conflicte de conseqüències imprevisibles.
Una de les emocions que causen més problemes és la ira. Quan parlem de la ira ens referim a un conjunt d'emocions com la ràbia, l'enuig, la còlera, l'odi, etc. Quan tenim aquestes emocions tenim moltes ganes d'atacar, cridar, insultar, pegar, etc.La capacitat per regular la ira és una de les millors estratègies per prevenir la violència.
De vegades, no aconseguim el que volem. Això ens fa experimentar frustració. La frustració és invevitable, però hi ha persones que no poden suportar la frustració per petita que sigui. Això no vol dir resignar-se, sinó acceptar la situació i no explotar o desesperar-se davant d'un contratemps.
L'activitat que proposo pretén treballar precisament algun aspecte per al desenvolupament de la intel.ligència emocional, fen incidència en la regulació emocional. Si un és capaç de regular millor les seves emocions, serà capaç de prevenir conflictes i es sentirà millor.
En tots els grups-classe sempre acostumen a haver alguns alumnes amb problemes de regulació emocional i que per tant sovint són causants o pateixen diversos conflictes amb la resta de companys/es. Jo aquest curs, treballo les diferents competències amb els meus alumnes, però faig una especial incidència en la regulació emocional, perquè tinc el cas d'una nena, amb una baixa tolerància a les frustracions i una manca de control i regulació de les seves emocions. Sovint distorsiona l'ambient de treball, manté conductes disruptives i sobretot i encara que no ho vol reconèixer, pateix perquè no té encara prou eines per poder-ho evitar. Mica en mica, vaig notant petits progressos, i això em dóna una gran satisfacció, ja que tots hi sortim guanyant.
Títol de l'activitat: "Aprenguem a desenfadar-nos"
Objectiu: Identificar maneres diferents de desenfadar-nos.
Descripció: De vegades les nostres reaccions no són les més adients perquè estem enfadats. el que hauríem de saber és expressar les emocions de forma favorable i evitar conflictes més importants.
Reflexiona:
- Saps com desenfadar-te?
- Què fas per desenfadar-te?
- T'agradaria aprendre a desenfadar-te?
Estratègies per aconseguir-ho:
1. Deixar passar temps. De vegades és bo comptar fins a deu o fins a mil, segons el grau d'empipament. De vegades, fins i tot s'han de deixar passar uns quants dies abans de contestar a la persona que t'ha fet enfadar.
- Aprofita per distreure't, pensa en altres coses.
- Accepta la responsabilitat/culpa que tens en enfadar-te amb algú.
- Dues persones no s'enfaden si una no ho vol.Pensem si hem fet alguna cosa malament perquè un amic ens fereixi. Si aconseguim comprendre que nosaltres tampoc no hem actuat correctament, és més senzill fer les paus.
2. Actitud positiva, optimisme, sentit de l'humor. Les persones optimistes són les que solen veure el costat bo de les coses. Quan un està feliç, no té ganes d'embolicar ningú. També és bo acceptar les bromes, però no els insults.
3. Pensar les coses d'una altra manera. De vegades les coses no són com ens semblen i hem d'intentar veure-les d'una altra manera. Si canviem la manera de pensar sobre el problema, pot fins i tot desaparèixer.
4. Buscar solucions als nostres problemes. Si tenim un problema i té solució, cal buscar-la.
-Primer, pensa en diverses solucions.
- Segon, busca avantatges i inconvenients per a cada solució.
- A continuació, escull la solució que tingui més avantatges i menys inconvenients.
- Passat un temps hauríem de pensar si ens hem equivocat o no. És molt IMPORTANT entendre que equivocar-se és una de les millors coses que ens pot passar per aprendre.
5. Respiració i relaxació. Si sabéssim relaxar-nos, el nostre nivell de tensió es reduiria. Per relaxar-nos és important aprendre a respirar. La música és un bon element per aconseguir-ho.
Aquesta podria ser una proposta d'activitat senzilla per iniciar un treball sobre la regulació emocional. Per poder recollir la collita s'han d'haver plantat primer les llavors i s'ha de continuar treballant la terra per tal que hi creixi alguna cosa. Així que si volem aules emocionalment intel.ligents, primer els mestres hem d'invertir temps per treballar les emocions, no necessàriament ha de ser un espai concret i exclusiu, amb el currículum que tenim, això se'ns fa difícil i cada vegada més; en classe de matemàtiques, de llengua, de música, podem trobar situacions imprevistes que ens donin peu a reflexionar i a aprendre una miqueta més sobre com funcionem per dintre, com funciona el poderós i complex món de les emocions. Les hores de tutoria són moments ideals per dedicar-nos amb més calma a treballar el tema.
En aquest sentit Moore i Stewart (1997) assenyalen que,
“És preocupant que el desenvolupament de la regulació emocional no tingui un lloc definit
en el currículum. Més aviat és incidental o esporàdic, només es posa una major atenció quan
hi ha situacions de crisis. En la vida dels nens, els estressors han crescut de forma dramàtica
en els últims anys. Els nens es veuen implicats en divorcis, problemes de drogues, maltractaments
físics i abusos sexuals... Per això les estratègies per a desenvolupar la regulació emocional
s’han de dirigir a tots els nivells del desenvolupament. El rol de l’escola a en avaluar
i desenvolupar la regulació emocional és crític. No pot ser un afegit al currículum existent,
una estona a la setmana per a discutir la regulació emocional. Els mestres han d’incorporar
oportunitats per a desenvolupar la regulació emocional en el currículum en cada nivell i cada
matèria”.
La transcendència del tema és evident si admetem que la nostra societat pateix avui
una crisi d’emoció, evidenciada per l’excessiva competitivitat que ha envaït tota la nostra
societat i les seves formes de relacionar-se, enfrontant-nos cada dia al repte de ser
“millors, reeixits, competitius i intel·ligents”. Aquesta tendència també ha entrat en les
aules, amb la paradoxa que “mentre que cada generació de nens sembla tornar-se més
intel·ligent, les seves capacitats emocionals i socials semblen estar disminuint vertiginosament”
(Shapiro, 1998: 29).
Aquesta podria ser una proposta d'activitat senzilla per iniciar un treball sobre la regulació emocional. Per poder recollir la collita s'han d'haver plantat primer les llavors i s'ha de continuar treballant la terra per tal que hi creixi alguna cosa. Així que si volem aules emocionalment intel.ligents, primer els mestres hem d'invertir temps per treballar les emocions, no necessàriament ha de ser un espai concret i exclusiu, amb el currículum que tenim, això se'ns fa difícil i cada vegada més; en classe de matemàtiques, de llengua, de música, podem trobar situacions imprevistes que ens donin peu a reflexionar i a aprendre una miqueta més sobre com funcionem per dintre, com funciona el poderós i complex món de les emocions. Les hores de tutoria són moments ideals per dedicar-nos amb més calma a treballar el tema.
En aquest sentit Moore i Stewart (1997) assenyalen que,
“És preocupant que el desenvolupament de la regulació emocional no tingui un lloc definit
en el currículum. Més aviat és incidental o esporàdic, només es posa una major atenció quan
hi ha situacions de crisis. En la vida dels nens, els estressors han crescut de forma dramàtica
en els últims anys. Els nens es veuen implicats en divorcis, problemes de drogues, maltractaments
físics i abusos sexuals... Per això les estratègies per a desenvolupar la regulació emocional
s’han de dirigir a tots els nivells del desenvolupament. El rol de l’escola a en avaluar
i desenvolupar la regulació emocional és crític. No pot ser un afegit al currículum existent,
una estona a la setmana per a discutir la regulació emocional. Els mestres han d’incorporar
oportunitats per a desenvolupar la regulació emocional en el currículum en cada nivell i cada
matèria”.
Bisquerra (2000: 244) apunta que els objectius generals de l’educació emocional són: adquirir
un millor reconeixement de les pròpies emocions, identificar les emocions dels
altres, desenvolupar l’habilitat de controlar les pròpies emocions, prevenir els efectes
perjudicials de les emocions negatives, desenvolupar l’habilitat per a generar emocions
positives, desenvolupar una major competència emocional, desenvolupar l’habilitat per
automotivar-se, adoptar una actitud positiva davant la vida i aprendre a fluir.
un millor reconeixement de les pròpies emocions, identificar les emocions dels
altres, desenvolupar l’habilitat de controlar les pròpies emocions, prevenir els efectes
perjudicials de les emocions negatives, desenvolupar l’habilitat per a generar emocions
positives, desenvolupar una major competència emocional, desenvolupar l’habilitat per
automotivar-se, adoptar una actitud positiva davant la vida i aprendre a fluir.
D’una altra banda, Bisquerra (2002: 44) planteja que el rol tradicional del professor centrat
en la transmissió de coneixements està canviant, donada la rapidesa amb que el
coneixement queda obsolet. En aquest sentit, la dimensió de suport emocional del professorat
passa a ser essencial, perquè l’ensenyament ha de consistir a lliurar eines per a
millorar les competències emocionals que permetin afrontar les reptes amb majors probabilitats
d’èxit. A més, moltes de les dificultats de l’aprenentatge tenen el seu origen,
precisament, en problemes emocionals, conseqüentment un ambient emocionalment
favorable generarà un millor aprenentatge, ja que, com hem assenyalat l’emoció incrementa
el nivell d’activitat del cervell i orienta l’atenció, facilitant l’emmagatzematge de
la informació que es dóna conjuntament, o es troba vinculada amb l’emoció.
en la transmissió de coneixements està canviant, donada la rapidesa amb que el
coneixement queda obsolet. En aquest sentit, la dimensió de suport emocional del professorat
passa a ser essencial, perquè l’ensenyament ha de consistir a lliurar eines per a
millorar les competències emocionals que permetin afrontar les reptes amb majors probabilitats
d’èxit. A més, moltes de les dificultats de l’aprenentatge tenen el seu origen,
precisament, en problemes emocionals, conseqüentment un ambient emocionalment
favorable generarà un millor aprenentatge, ja que, com hem assenyalat l’emoció incrementa
el nivell d’activitat del cervell i orienta l’atenció, facilitant l’emmagatzematge de
la informació que es dóna conjuntament, o es troba vinculada amb l’emoció.
una crisi d’emoció, evidenciada per l’excessiva competitivitat que ha envaït tota la nostra
societat i les seves formes de relacionar-se, enfrontant-nos cada dia al repte de ser
“millors, reeixits, competitius i intel·ligents”. Aquesta tendència també ha entrat en les
aules, amb la paradoxa que “mentre que cada generació de nens sembla tornar-se més
intel·ligent, les seves capacitats emocionals i socials semblen estar disminuint vertiginosament”
(Shapiro, 1998: 29).
font: Activitats per al desenvolupament de la intel.ligència emocional en els nens (GROP).
Curs de tènic/a en educació emocional.
Curs de tènic/a en educació emocional.
________________________________________________________________________________
diumenge, 12 de febrer del 2012
EL TREBALL COOPERATIU
Personalment considero que qualsevol activitat que fomenti el treball cooperatiu tindrà sempre molts més avantatges que inconvenients. En el vídeo "llegim en parella" se'ns presenta una activitat de tutoria entre iguals en què un alumne més expert tutoritza un altre. Un dels principals objectius que es persegueix es la millora de la competència lectora però de retruc són molts altres els avantatges que se'n recullen, com per exemple la implicació de les famílies, diversos estudis corroboren que quan una família s’implica en l’escola, col·labora en
les tasques escolars i ajuda l’alumne a fer els deures, aquest alumne té
menys dificultats i treu més bones notes que l’alumne que no ha rebut
aquest suport. La participació familiar, doncs, és molt positiva i és
per això aquest programa reforça molt la relació família-escola i és un altre dels grans avantatges a tenir en compte.
D'altra banda, amb experiències com aquesta, s'augmenta el grau d'atenció a la diversitat, permet que l'alumne rebi una atenció més individualitzada, es treballen les competències de relació social, d'autonomia i iniciativa personal... sent a l'hora una activitat motivadora, dinàmica i diferent a les plantejades habitualment a l'aula.
Tothom ha experimentat bé com alumne o com a docent, la poca motivació que generen les lectures en veu alta col.lectives, on la majoria de nens i nenes només connecten quan els hi toca llegir.
Inconvenients, si la tasca es fa ben feta, i es dóna importància també a l'aprenentatge del tutor, no en trobo gaires. En tot cas, considero que la franja d'edat escollida al vídeo, alumnes de 5è i 6è, seria la més indicada, en grups d'edats més reduïdes, no sé si la figura del tutor tindria tant de pes i serien capaç d'avaluar-se amb suficient criteri.
L'única dificultat que es pot donar és una manca d'espai físic per desenvolupar aquestes activitats en que dos grups s'ajunten i a més, aconseguir un ambient de treball tranquil i no massa sorollós que permeti fer una lectura comprensiva.
Però com deia a l'inici, els avantatges superen els inconvenients. s'haurien de promoure molt més aquest tipus d'activitats i no només pensant en la lectura, sinó en totes les àrees. Quan un és capaç d'ensenyar alguna cosa vol dir que ho ha interioritzat i que per tant ho ha après. Les tutories entre iguals facilitarien l'assimilació dels aprenentatges d'una manera molt més significativa i motivadora.
D'altra banda, amb experiències com aquesta, s'augmenta el grau d'atenció a la diversitat, permet que l'alumne rebi una atenció més individualitzada, es treballen les competències de relació social, d'autonomia i iniciativa personal... sent a l'hora una activitat motivadora, dinàmica i diferent a les plantejades habitualment a l'aula.
Tothom ha experimentat bé com alumne o com a docent, la poca motivació que generen les lectures en veu alta col.lectives, on la majoria de nens i nenes només connecten quan els hi toca llegir.
Inconvenients, si la tasca es fa ben feta, i es dóna importància també a l'aprenentatge del tutor, no en trobo gaires. En tot cas, considero que la franja d'edat escollida al vídeo, alumnes de 5è i 6è, seria la més indicada, en grups d'edats més reduïdes, no sé si la figura del tutor tindria tant de pes i serien capaç d'avaluar-se amb suficient criteri.
L'única dificultat que es pot donar és una manca d'espai físic per desenvolupar aquestes activitats en que dos grups s'ajunten i a més, aconseguir un ambient de treball tranquil i no massa sorollós que permeti fer una lectura comprensiva.
Però com deia a l'inici, els avantatges superen els inconvenients. s'haurien de promoure molt més aquest tipus d'activitats i no només pensant en la lectura, sinó en totes les àrees. Quan un és capaç d'ensenyar alguna cosa vol dir que ho ha interioritzat i que per tant ho ha après. Les tutories entre iguals facilitarien l'assimilació dels aprenentatges d'una manera molt més significativa i motivadora.
divendres, 10 de febrer del 2012
EL CAZO DE LORENZO
El primer dia que em van passar aquest vídeo en un curs, sabia que formaria part de la meva motxilla de recursos especials i que m'acompanyaria al llarg de la meva vida personal i professional. Senzillament em va fascinar, és tan gran el missatge que es transmet en menys de quatre minuts...
En el meu cas, no caldrà que imagini una situació hipotètica a l'aula, ja que els meus alumnes ja han tingut ocasió d'analitzar aquest vídeo, i crec que serà un dels vídeos recurrents en la meva tasca docent.
A final del primer trimestre, en una classe de tutoria, vaig decidir que era el moment d'afrontar un dels problemes que teníem a l'aula, prendre consciencia que a la classe hi han alumnes que tenen més dificultats per assolir els mateixos aprenentatges que la majoria, per seguir el mateix ritme... i per aquest motiu se'ls intenta ajudar fent adaptacions als controls o valorant el seu esforç amb uns paràmetres diferents als de la resta de companys/es. M'havia trobat en més d'una ocasió que algun alumne es queixava o feia comentaris desagradables quan s'adonaven que alguns d'aquests alumnes rebien un tracte diferenciat sobretot en l'avaluació i valoració de les seves tasques. Així que aquell dia, vaig decidir dedicar la part final de la sessió de tutoria, que d'entrada ja és un espai per treballar la cohesió del grup, a veure el vídeo. En la primera sessió, només vam fer això, veure el vídeo i jo observar les primeres impressions en les seves cares. No s'ho esperaven i la veritat, es van quedar una mica descol.locats. Són un grup de 3r de primària, no gaire madur, intuïa que sense la meva ajuda, d'entrada la majoria no entendria el missatge real. Vam quedar que durant el cap de setmana pensaríem en el vídeo i que en la propera sessió el tornaríem a veure, reflexionaríem i en parlaríem tots plegats.
La setmana següent tothom va dir la seva, i jo els vaig anar guiant cap a la comprensió final del relat. Finalment vaig provocar que ells mateixos fessin el paral.lelisme i s'adonessin que a la classe hi havia també alumnes que lluitaven dia a dia per superar-se i que necessitaven de més suports per poder arribar, si no als mateixos objectius que ells, per donar el màxim dins les seves possibilitats.
En certa manera, vaig fer que moltes de les persones que s'havien queixat dels suposats privilegis de que gaudien aquests alumnes d'EE,s'adonessin d'una banda de lo afortunats que eren per no haver d'anar carregant dia a dia un cazo com el del Lorenzo i d'altra que fossin conscients de l'egocentrisme i crueltat dels seus comentaris. També vam prendre consciència que més gran o més petit, més evident o més discret, tots portem un cazo que arrosseguem amb més o menys destresa.
M'encantaria dir que va ser un èxit total la sessió, però encara ara continuo treballant aquesta falta d'empatia amb molts dels meus alumnes, l'edat que tenen no acompanya i la societat que els ha educat tampoc, però confio que mica en mica podré anar suavitzant determinades actituds.
Isabelle Carrier, autora del conte "El cazo de Lorenzo" ha fet una obra mestra apta per a tots els públics i amb un gran valor pedagògic. Si us ha agradat, voldria compartir amb vosaltres, un altre material, fet precisament pel seu marit, Jérôme Ruillier, que a mi personalment també m'ha captivat i m'ha fet pensar molt, sobretot quan reflexiono sobre l'escola inclusiva i les barreres del propi sistema educatiu.
Us el recomano:http://www.youtube.com/watch?v=OVf1GhKDtW8&feature=player_embedded#!
En el meu cas, no caldrà que imagini una situació hipotètica a l'aula, ja que els meus alumnes ja han tingut ocasió d'analitzar aquest vídeo, i crec que serà un dels vídeos recurrents en la meva tasca docent.
A final del primer trimestre, en una classe de tutoria, vaig decidir que era el moment d'afrontar un dels problemes que teníem a l'aula, prendre consciencia que a la classe hi han alumnes que tenen més dificultats per assolir els mateixos aprenentatges que la majoria, per seguir el mateix ritme... i per aquest motiu se'ls intenta ajudar fent adaptacions als controls o valorant el seu esforç amb uns paràmetres diferents als de la resta de companys/es. M'havia trobat en més d'una ocasió que algun alumne es queixava o feia comentaris desagradables quan s'adonaven que alguns d'aquests alumnes rebien un tracte diferenciat sobretot en l'avaluació i valoració de les seves tasques. Així que aquell dia, vaig decidir dedicar la part final de la sessió de tutoria, que d'entrada ja és un espai per treballar la cohesió del grup, a veure el vídeo. En la primera sessió, només vam fer això, veure el vídeo i jo observar les primeres impressions en les seves cares. No s'ho esperaven i la veritat, es van quedar una mica descol.locats. Són un grup de 3r de primària, no gaire madur, intuïa que sense la meva ajuda, d'entrada la majoria no entendria el missatge real. Vam quedar que durant el cap de setmana pensaríem en el vídeo i que en la propera sessió el tornaríem a veure, reflexionaríem i en parlaríem tots plegats.
La setmana següent tothom va dir la seva, i jo els vaig anar guiant cap a la comprensió final del relat. Finalment vaig provocar que ells mateixos fessin el paral.lelisme i s'adonessin que a la classe hi havia també alumnes que lluitaven dia a dia per superar-se i que necessitaven de més suports per poder arribar, si no als mateixos objectius que ells, per donar el màxim dins les seves possibilitats.
En certa manera, vaig fer que moltes de les persones que s'havien queixat dels suposats privilegis de que gaudien aquests alumnes d'EE,s'adonessin d'una banda de lo afortunats que eren per no haver d'anar carregant dia a dia un cazo com el del Lorenzo i d'altra que fossin conscients de l'egocentrisme i crueltat dels seus comentaris. També vam prendre consciència que més gran o més petit, més evident o més discret, tots portem un cazo que arrosseguem amb més o menys destresa.
M'encantaria dir que va ser un èxit total la sessió, però encara ara continuo treballant aquesta falta d'empatia amb molts dels meus alumnes, l'edat que tenen no acompanya i la societat que els ha educat tampoc, però confio que mica en mica podré anar suavitzant determinades actituds.
Isabelle Carrier, autora del conte "El cazo de Lorenzo" ha fet una obra mestra apta per a tots els públics i amb un gran valor pedagògic. Si us ha agradat, voldria compartir amb vosaltres, un altre material, fet precisament pel seu marit, Jérôme Ruillier, que a mi personalment també m'ha captivat i m'ha fet pensar molt, sobretot quan reflexiono sobre l'escola inclusiva i les barreres del propi sistema educatiu.
Us el recomano:http://www.youtube.com/watch?v=OVf1GhKDtW8&feature=player_embedded#!
dilluns, 23 de gener del 2012
TALLER TUTORIA: ARTICLE MANUEL SEGURA (La Vanguardia)
No puc posar en dubte ni contradir ni una sola de les paraules que el senyor Segura transmet en aquest article del diari, 60 anys dedicats a l'educació em sobrepassen i són dignes d'admirar, i més quan encara perviu en ell el desig, les ganes i la motivació per continuar fent bones pensades en matèria educativa i de transformació social. Sens dubte, el seu pensament és fruit d'un professional anàlisi de la societat i del paradigma educatiu.
M'encanta comprovar que una persona que ha pogut ser protagonista de tants canvis socials fins arribar a la societat actual, hagi arribat a la mateixa conclusió que jo, que no sóc més que una mestra que tot just comença. Com ell apunta:” para que alguien sea persona hace falta saber pensar, tener control emocional y valores morales”. “uno puede ser muy inteligente pero si no controla sus emociones, el pensamiento se distorsiona”
La societat ha evolucionat molt però jo sovint em pregunto: "ha evolucionat el sistema educatiu al mateix ritme?" Tinc la sensació que sempre arribem tard, que es triga molt en incorporar canvis profunds en el sistema. Per començar, només cal analitzar els inacabables objectius i continguts del currículum de primària...Està bé que els nens continuïn aprenent les comarques de Catalunya, els països i les seves capitals o la classificació dels animals invertebrats, tot allò que puguem aprendre del món on vivim és fantàstic. Però, qui ensenya realment a aquests alumnes com funcionen per dins? I no em refereixo a la part física, sinó als sentiments, les emocions... Per què, quan tenim un problema o una pèrdua a la vida… de què ens serveix saber que l'estrella de mar és un animal invertebrat que pertany al grup dels equinoderms? o què París és la capital de França? Parlem massa sovint d'aprenentatges significatius, que ens ajudin a entendre el món a viure i conviure amb ell però, estem segurs que els llibres de text en parlen i ensenyen gaire d'això?
A l'escola en general , s'ensenyen moltes coses, s'ensenya de tot excepte l’única cosa que ens acompanya sempre,anem o on anem, passi el que passi, nosaltres mateixos, les nostres emocions i les nostres reaccions davant allò que ens passa a la vida. Introduir l’educació emocional com a eina educativa a l'escola és de vital importància. Hauria de ser una assignatura obligatòria per a tots els docents i hauria de tenir un lloc clar i de pes en el currículum, i no com passa ara, que depenent del "tarannà" del mestre o l'ideari de l'escola, es treballa més , menys o gens. I si un mestre només es limita a seguir els continguts d'un llibre de text, té una programació que anomeni les competències bàsiques i segueixi les indicacions general del currículum oficial, ja està bé, ara si un mestre no pot acabar per exemple, tots els temes de medi perquè ha preferit dedicar temps a l'educació emocional, ui! això potser s'ha de justificar molt i molt bé...Si ho fas a Alternativa o a les hores de tutoria encara, com si has de perdre una horeta de plàstica, però dedicar hores de català per parlar de les emocions?
Els mestres veiem i vivim cada dia el canvi de valors, la falta d'hàbits i de límits que provoquen carències emocionals en els nens i nenes...però en general, ningú fa res. Sembla que el que importa és el nivell de mates o de lectura...i no dic que no ho sigui d'important, però amb l'educació emocional integrada a cada escola, ni les mates, ni la lectura serien un problema per a ells, perquè es sentirien capaços de fer-ho tot, amb millors o pitjors resultats, però si ets sents capaç de fer una cosa, segur que com a mínim t'hi enfrontes, t'esforces. Això, podria relacionar-se amb la teràpia cognitiva que apuntava el pedagog en l'article, es busquen eines per desprogramar els pensaments negatius que ens paralitzen i ens etiqueten. La clau està en tenir eines suficients per saber aprofitar al màxim el nostre potencial, cadascú el seu, desenvolupar al màxim les nostres habilitats i capacitats i saber gestionar les nostres emocions i entendre les dels altres.
Crec fermament i intueixo amb les paraules d'en Manuel Segura que ell també n'està convençut, que hem de reinventar l'escola i l'educació en general, creure en els talents que tots tenim amagats i potenciar la creativitat de cada nen i nena. Cal tornar a fer preguntes i esperar, amb paciència, a que ells pensin i responguin.
Com a docents hauríem de sentir la responsabilitat de formar als nostres alumnes per que esdevinguin adults emocional ment sans, amb fortalesa interior i capacitat d'esforç ... però per sobre de tot aconseguir que creguin en ells i en totes les seves capacitats.
Jo almenys penso passar a l'acció, encara em queda molt camí per recórrer i molt més per aprendre, però crec que aquest és el camí cap a un nou paradigma en el món de l'educació. Em comprometo a posar el meu granet de sorra per aconseguir noves mirades, canviar mentalitats i sobretot intentaré treballar amb els meus alumnes perquè esdevinguin ciutadans crítics, responsables i amb el coeficient d'intel·ligència emocional una miqueta més desenvolupat. Us animeu?
M'encanta comprovar que una persona que ha pogut ser protagonista de tants canvis socials fins arribar a la societat actual, hagi arribat a la mateixa conclusió que jo, que no sóc més que una mestra que tot just comença. Com ell apunta:” para que alguien sea persona hace falta saber pensar, tener control emocional y valores morales”. “uno puede ser muy inteligente pero si no controla sus emociones, el pensamiento se distorsiona”
La societat ha evolucionat molt però jo sovint em pregunto: "ha evolucionat el sistema educatiu al mateix ritme?" Tinc la sensació que sempre arribem tard, que es triga molt en incorporar canvis profunds en el sistema. Per començar, només cal analitzar els inacabables objectius i continguts del currículum de primària...Està bé que els nens continuïn aprenent les comarques de Catalunya, els països i les seves capitals o la classificació dels animals invertebrats, tot allò que puguem aprendre del món on vivim és fantàstic. Però, qui ensenya realment a aquests alumnes com funcionen per dins? I no em refereixo a la part física, sinó als sentiments, les emocions... Per què, quan tenim un problema o una pèrdua a la vida… de què ens serveix saber que l'estrella de mar és un animal invertebrat que pertany al grup dels equinoderms? o què París és la capital de França? Parlem massa sovint d'aprenentatges significatius, que ens ajudin a entendre el món a viure i conviure amb ell però, estem segurs que els llibres de text en parlen i ensenyen gaire d'això?
A l'escola en general , s'ensenyen moltes coses, s'ensenya de tot excepte l’única cosa que ens acompanya sempre,anem o on anem, passi el que passi, nosaltres mateixos, les nostres emocions i les nostres reaccions davant allò que ens passa a la vida. Introduir l’educació emocional com a eina educativa a l'escola és de vital importància. Hauria de ser una assignatura obligatòria per a tots els docents i hauria de tenir un lloc clar i de pes en el currículum, i no com passa ara, que depenent del "tarannà" del mestre o l'ideari de l'escola, es treballa més , menys o gens. I si un mestre només es limita a seguir els continguts d'un llibre de text, té una programació que anomeni les competències bàsiques i segueixi les indicacions general del currículum oficial, ja està bé, ara si un mestre no pot acabar per exemple, tots els temes de medi perquè ha preferit dedicar temps a l'educació emocional, ui! això potser s'ha de justificar molt i molt bé...Si ho fas a Alternativa o a les hores de tutoria encara, com si has de perdre una horeta de plàstica, però dedicar hores de català per parlar de les emocions?
Els mestres veiem i vivim cada dia el canvi de valors, la falta d'hàbits i de límits que provoquen carències emocionals en els nens i nenes...però en general, ningú fa res. Sembla que el que importa és el nivell de mates o de lectura...i no dic que no ho sigui d'important, però amb l'educació emocional integrada a cada escola, ni les mates, ni la lectura serien un problema per a ells, perquè es sentirien capaços de fer-ho tot, amb millors o pitjors resultats, però si ets sents capaç de fer una cosa, segur que com a mínim t'hi enfrontes, t'esforces. Això, podria relacionar-se amb la teràpia cognitiva que apuntava el pedagog en l'article, es busquen eines per desprogramar els pensaments negatius que ens paralitzen i ens etiqueten. La clau està en tenir eines suficients per saber aprofitar al màxim el nostre potencial, cadascú el seu, desenvolupar al màxim les nostres habilitats i capacitats i saber gestionar les nostres emocions i entendre les dels altres.
Crec fermament i intueixo amb les paraules d'en Manuel Segura que ell també n'està convençut, que hem de reinventar l'escola i l'educació en general, creure en els talents que tots tenim amagats i potenciar la creativitat de cada nen i nena. Cal tornar a fer preguntes i esperar, amb paciència, a que ells pensin i responguin.
Com a docents hauríem de sentir la responsabilitat de formar als nostres alumnes per que esdevinguin adults emocional ment sans, amb fortalesa interior i capacitat d'esforç ... però per sobre de tot aconseguir que creguin en ells i en totes les seves capacitats.
Jo almenys penso passar a l'acció, encara em queda molt camí per recórrer i molt més per aprendre, però crec que aquest és el camí cap a un nou paradigma en el món de l'educació. Em comprometo a posar el meu granet de sorra per aconseguir noves mirades, canviar mentalitats i sobretot intentaré treballar amb els meus alumnes perquè esdevinguin ciutadans crítics, responsables i amb el coeficient d'intel·ligència emocional una miqueta més desenvolupat. Us animeu?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)